Back Gustav Fechner Afrikaans جوستاف فخنر Arabic جوستاف فخنر ARZ Gustav Fechner AST Qustav Fexner Azerbaijani قوستاو تئودور فخنر AZB Густав Фехнер Bulgarian Gustav Fechner BS گوستاڤ فێخنەر CKB Gustav Fechner Czech
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Gustav Theodor Fechner 19 abril 1801 Żarki Wielkie (Polònia) (en)  |
| Mort | 18 novembre 1887 (86 anys) Leipzig (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Leipzig Kreuzschule |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leipzig |
| Ocupació | físic, filòsof, traductor, professor d'universitat, psicòleg, estadístic, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Leipzig |
| Membre de | |
| Alumnes | Hermann Lotze |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Kohn (en) |
| Família | |
| Germans | Mathilde Kietz Emilie Kuntze Eduard Klemens Fechner |
Premis
| |
  | |
Gustav Theodor Fechner (19 d'abril de 1801 - 18 de novembre de 1887)[1][2] va ser un físic, matemàtic i psicòleg nascut a Alemanya que va elaborar, el 1860, l'equació que expressa exactament la relació entre l'estímul físic i la sensació (relació entre ànima i matèria).
Va pensar que cada matèria estava dotada d'un esperit i va tenir èxit per posar en relació el món de l'esperit amb el de la matèria. La fórmula corresponent ve expressada per: "La intensitat d'una sensació creix en progressió aritmètica, l'estímul ha de créixer en progressió geomètrica".
En notació matemàtica: S = c * logR:
on S és el valor de la sensació, R és un dels estímuls, i c una constant que varia d'estímul a estímul. Per tant la sensació S creix amb el logaritme de la intensitat de l'estímul.[3][4]
El 1860 va publicar Elements de Psicofísica,[5] moment a partir del qual la psicofísica va quedar establerta com a disciplina interessada en establir les relacions matemàtiques precises entre els estímuls (mesurats en escales físiques) i les sensacions evocades per aquests estímuls en escales de sensació).
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0 - ↑ Asimov, Isaac. «Fechner, Gustav Theodor». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 268. ISBN 8429270043.
- ↑ Fancher, R. E.. Pioneers of Psychology (en anglès). 3. Nova York: W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-96994-0.
- ↑ Sheynin, Oscar «British journal of mathematical and statistical psychology». Fechner as a statistician, 2004, pàg. 57.
- ↑ Murray, David J. A History of Western Psychology (en anglès). 2a edició. Prentice-Hall, 1983.